Definicions segons el previst a l'article 3 del Decret 82/2010.

• Activitat: conjunt d’operacions o tasques que realitza una empresa, indústria o activitat que poden donar lloc a accidents o esdeveniments que generin situacions d’emergència o en puguin patir les conseqüències.
• Activitat de caràcter temporal: unitat tècnica destinada a l’exercici d’una activitat classificada en els annexos d’aquest Decret i que s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes, a la fi del qual cessa l’activitat.
• Actualització del pla d’autoprotecció: actuació que consisteix a modificar de forma sistemàtica les dades del pla d’autoprotecció que hagin patit alguna variació, de manera que les dades que constin al pla siguin les actuals. L’actualització no implica una revisió del pla. 
• Aforament: capacitat total de públic en un recinte o edifici destinat a espectacles públics, activitats recreatives o activitats esportives.
• Alçada d’evacuació: la diferència de cota topogràfica entre el nivell d’un origen d’evacuació i el de l’espai exterior segur, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març. 
• Centre, establiment, instal·lació o dependència: la totalitat de la zona, sota control d’una persona titular, coberta o a l’aire lliure, on es desenvolupa una activitat. 
• Centre, establiment, instal·lació o dependència de gran vulnerabilitat intrínseca: aquell que, ateses les seves pròpies característiques, té predisposició a patir danys en una situació d’emergència. Aquesta elevada vulnerabilitat es pot donar, entre d’altres, per un elevat aforament o ocupació, per la dificultat en les condicions d’accessibilitat dels serveis de rescat i salvament o per la complicació d’adoptar mesures de protecció respecte del confinament o l’evacuació. 
• Centre, establiment, instal·lació o dependència d’evacuabilitat complexa: aquells que, per ser anteriors a l’entrada en vigor del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, no compleixen els criteris inclosos en aquesta norma per garantir una evacuació segura i, a més, superen una ocupació de 1.000 persones, en el cas de centres, establiments o instal·lacions cobertes, i de 10.000 persones, en el cas d’activitats a l’aire lliure. També els túnels i edificis de gran alçada.
• Confinament: mesura de protecció de les persones, davant d’un accident o emergència, que consisteix a tancar-se en un local protegit suficientment aïllat de l’exterior i romandre-hi fins que les condicions a l’exterior són segures. En l’acció de confinament, s’han d’obturar amb cura les obertures, incloses les entrades d’aire, després d’haver parat les instal·lacions de climatització i ventilació. 
• Efecte dòmino: la concatenació d’efectes causants de risc que multipliquen les conseqüències, atesos els fenòmens perillosos que poden afectar, a més dels elements vulnerables exteriors, altres equips, canonades o instal·lacions del mateix establiment o d’altres propers, de manera que, a la vegada, provoquin nous fenòmens perillosos.
• Element vulnerable: element (com població, edificació, obra d’enginyeria civil, infraestructura, activitat econòmica o servei públic) exposat a patir danys davant d’un perill. 
• Element molt vulnerable: element que aglutina població especialment sensible (persones malaltes, infants, persones de la tercera edat, dones embarassades i altres que pugui definir el grup sanitari) exposat a patir danys d’intensitat superior als danys que patiria un element vulnerable davant del mateix perill.
• Evacuació o allunyament: mesura de protecció de les persones, davant d’un accident o emergència, que consisteix a sortir ordenadament d’un local, centre, establiment, instal·lació o dependència dins del qual les condicions no són segures i romandre a l’exterior d’aquest, en un lloc no afectat per l’emergència, fins que l’emergència estigui controlada i les condicions a l’interior garanteixen la seguretat dels i de les ocupants. 
• Homologabilitat dels plans d’autoprotecció: un pla d’autoprotecció és homologable quan compleix tots els requisits que marca aquest Decret i que li siguin d’aplicació, i en conseqüència, és:

1. Complet, amb contingut suficient a tots els apartats que siguin d’aplicació.
2. Concret, és a dir, específic d’aquella instal·lació o activitat i el seu entorn actual. 
3. Pràctic i viable, ajustat a la realitat diària d’aquella instal·lació i aplicable en cas d’una emergència real.
4. Integrable en el sistema de protecció civil de Catalunya, tant des del punt de vista
   normatiu com operatiu. 

• Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l’eficàcia operativa del pla d’autoprotecció.
• Interfase: interrelació entre un pla d’autoprotecció i els altres plans que configuren el sistema de protecció civil.
• Intervenció: consisteix en la resposta a l’emergència, per combatre’n l’origen, per protegir i donar socors a les persones, als béns i al medi ambient.
• Intervenció sectorial: intervenció administrativa d’autorització, comunicació, control o registre als quals estigui sotmesa una activitat regulada en aquest Decret, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de la protecció civil, en particular el que regula la intervenció ambiental, urbanística, industrial, laboral, comercial i d’establiments oberts al públic.
• Manual d’actuació: part del pla d’autoprotecció que especifica sistemàticament i de forma breu, per a cadascuna de les emergències possibles identificades a l’anàlisi de risc, quines són les accions a realitzar i com es coordinen amb els plans de protecció civil d’àmbit superior.
• Mesures d’autoprotecció: en general, el conjunt d’actuacions que han de prendre les persones que es puguin veure afectades per una situació de risc o per una emergència, per garantir la seva seguretat.
• Mitjans: conjunt de persones, màquines, equips i sistemes que serveixen per reduir o eliminar riscos i controlar les emergències que es puguin generar. 
• Modificació substancial: qualsevol modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que pugui tenir repercussions perjudicials o importants per a la població, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil.
• Modificació no substancial: modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que no implica conseqüències previsibles per a les persones, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil. També constitueixen modificacions no substancials aquelles modificacions que poden tenir conseqüències sobre la població en matèria de protecció civil i que no són de magnitud significativa.
• Ocupació: màxim nombre de persones que pot contenir un edifici, espai, establiment, recinte, instal·lació o dependència, en funció de l’activitat o ús que se’n faci, i dels elements d’evacuació disponibles. El càlcul de l’ocupació es realitza atenent les densitats d’ocupació indicades en la normativa vigent. No obstant això, de preveure’s una ocupació real major a la resultant del càlcul esmentat, s’ha de prendre aquesta com a valor de referència. Igualment, si legalment fos exigible una ocupació menor a la resultant d’aquell càlcul, s’ha de prendre aquesta com a valor de referència.
• Òrgan competent en matèria de protecció civil: òrgan de l’administració autonòmica o local que, d’acord amb les previsions del capítol 3 i dels articles 15 i 16, té potestat per intervenir en el procediment d’homologació i de control del pla d’autoprotecció d’una activitat. 
• Organitzadors: les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats que tenen lloc a les instal·lacions regulades per aquest Decret. 
• Perill: freqüència amb la qual es presenten fenòmens d’una determinada severitat (intensitat o magnitud) en un interval de temps i en un espai determinat i que previsiblement puguin ocasionar danys.
• Persona titular de l’activitat: és la persona física o jurídica que explota l’establiment, espai, dependència o instal·lació on es desenvolupen les activitats. És el ola responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents. 
• Persona titular del centre: és la persona física o jurídica que és propietària i que, per tant, és responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents. 
• Pla d’autoprotecció (PAU): en la línia del que estableix l’article 19 de la Llei de protecció civil de Catalunya, el pla d’autoprotecció és el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur pròpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. Els plans d’autoprotecció s’han de fonamentar en una anàlisi de risc i l’han d’incloure. A més, han d’establir, juntament amb els riscos generats per la mateixa activitat, la relació de coordinació amb els plans territorials,
  especials i específics que els afectin. 
• Ports comercials: els que per les seves característiques compleixen condicions tècniques, de seguretat i de control administratiu per tal que s’hi realitzin activitats comercials portuàries, entenent per aquestes les operacions d’estiba, desestiba, càrrega, descàrrega, transbordament i emmagatzematge de mercaderies de qualsevol tipus, en volum o forma de presentació que justifiquin la utilització de mitjans mecànics o instal·lacions especialitzades. 
• Prevenció i control de riscos: estudi i implantació de les mesures necessàries per mantenir sota observació, evitar o reduir les situacions de risc potencial i els danys que se’n puguin derivar. Les accions preventives es poden establir abans que es produeixi la incidència o emergència, com a conseqüència de l’anàlisi de risc, o després de l’emergència, a partir de l’experiència adquirida. Formen part del concepte de prevenció totes les actuacions detallades a l’article 1.2. 
• Revisió del pla d’autoprotecció: actuació que consisteix a examinar de forma detallada un pla d’autoprotecció i a efectuar les modificacions que s’escaiguin per tal d’adaptar-lo als canvis que s’hagin pogut produir en el risc, o bé a l’estructura i/o a l’operativitat. Els plans d’autoprotecció han de ser revisats sempre que hi hagi una modificació substancial i en un termini màxim de quatre anys des de la seva elaboració. 
• Risc: eventualitat de danys greus col·lectius que es poden produir per fets de qualsevol naturalesa. Se sol expressar en pèrdues o danys anuals esperats (com víctimes/any o euros/any). També se sol expressar quantitativament com el producte de la probabilitat que succeeixi el fet pels danys esperats. 
• Sistema d’autoprotecció: comprèn tot el conjunt d’accions i mesures que tenen com a objectiu prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, i donar resposta adient a les possibles situacions d’emergència, així com garantir la integració d’aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil. 
• Tipologia d’ocupants: tipus de població, des d’un punt de vista de vulnerabilitat, a la qual va destinada la instal·lació inclosa dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret: població vulnerable i població molt vulnerable. 
• Vulnerabilitat: grau de predisposició d’un element (persona, edifici, etc.) a ser afectat per un fenomen d’una severitat (intensitat o magnitud) determinada i a patir danys.
• Instal·lacions de prestació de serveis bàsics per a la comunitat: són aquelles que són necessàries per al subministrament a la població dels serveis de subministrament elèctric i enllumenat, d’aigua potable, de telèfon i de gas d’ús domèstic. 
• Zona d’intervenció: és aquella en què les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l’aplicació immediata de mesures de protecció. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre. 
• Zona d’alerta: és aquella en què les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, encara que perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte pels grups crítics de població. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.