Risc Radiològic (III). Conceptes bàsics

Activitat Radiactiva
Nombre de desintegracions per segon que tenen lloc en un material radioactiu. La seva unitat en el sistema internacional és el becquerel (Bq), que és igual a una desintegració per segon. (RADCAT).

Contaminació radiactiva
Presència no desitjable de substàncies radioactives en un material, superfície, medi qualsevol o persones, procedent del material radioactiu alliberat en un accident nuclear o radiològic, o per activitats il·legals. En persones la contaminació pot ser:

• Externa o cutània, quan s’ha dipositat a la superfície exterior del cos.
• Interna quan penetra a l’organisme per qualsevol via d’incorporació: inhalació, ingestió, percutània, etc.

Descontaminació
Eliminació o reducció de la contaminació radioactiva de les persones, equips, vehicles, etc. mitjançant procediments adequats (RADCAT).

Dosi absorbida
La dosi absorbida és un magnitud física, que mesura la quantitat d'energia absorbida per unitat de massa com a conseqüència de l'exposició d'un cos a una radiació ionitzant. La dosi absorbida es mesura en grays (símbol Gy) al Sistema Internacional d'Unitats on 1 Gy representa 1 de joule de radiació absorbida per 1 quilogram de massa. (wikipèdia)

Dosi equivalent
La dosi equivalent és un magnitud física, es defineix com la dosi absorbida ponderada en termes del dany potencial de les diferents radiacions, les radiacions alfa i de neutrons produeixen un dany unes vint vegades més gran al de les radiacions beta i gamma. Es mesura en sieverts (Sv), equival també a un joule per quilogram. (wikipèdia)

Dosi efectiva
Suma de les dosis equivalents ponderades sobre tots els teixits i òrgans, a causa d’irradiacions externes i internes. La ponderació té en compte el fet que hi ha òrgans i teixits que són més vulnerables a la radiació que d’altres. La unitat de dosi efectiva en el sistema internacional és el sievert (Sv). (RADCAT)

Dosi Compromesa
S’afegeix l’adjectiu “compromesa” per qualificar la dosi quan aquesta és causada per contaminació radioactiva interna. Així es pot parlar, per exemple, de dosi absorbida compromesa, dosi efectiva compromesa, etc. (RADCAT)

La Radiació Alpha (a)
 Emissió d'una partícula alpha del nucli d'un àtom; es produeix en la desintegració radioactiva d'alguns isòtops. Una partícula a conté 2 protons i 2 neutrons (i és similar a un nucli He) Quan un àtom emet una partícula a, la massa atòmica de l'àtom disminuirà quatre unitats (ja que 2 protons i 2 neutrons estan perduts) i el nombre atòmic (z) disminuirà 2 unitats. Es diu que l'element es 'transmuta' en un altre element que és 2 z unitats més petit. Un exemple d'una transmutació a té lloc quan l'urani decau cap el element tori (Th) emetent una partícula alpha tal com es veu en la següent equació

238 92

U

4 2

He +

234 90

Th

És una partícula amb;

• Gran massa
• Baixa capacitat de penetració
  
• Alt grau de contaminació interna
  

La Radiació Beta (b)

Transmutació d'un neutró (seguit de l'emissió d'un electró del nucli de l'àtom: particle-alpha). Quan un àtom emet una partícula b, la massa de l'àtom no canviarà (ja que no hi ha canvi en el nombre total de partícules nuclears), però el nombre atòmic augmentarà l (perquè el neutró es va transmutar en un protó addicional). Un exemple d'aquesta descenco del isotopo de carbó anomenat carbó-14 en l'element nitrogen és el següent:

14 6

C

0 -1

e +

14    7

N

És una partícula amb;

• Gran massa
• Mitja capacitat de penetració
  
• Capacitat de produir cremades
  

 
La Radiació Gamma (g)
Emissió d'energia electromagnètica (similar a l'energia provinent de la llum) d'un nucli d'un àtom. Cap partícula és emesa durant la radiació gamma, i per tant la radiació gamma no causa en si mateixa la transmutació dels àtoms. No obstant això, la radiació g és emesa generalment durant, i simultàniament, a la disminució radioactiva any b. Els raigs X, emesos durant la disminució beta del cobalt-60, són un exemple comú de la radiació gamma.

És una partícula amb;

• Massa nul·la.
• Càrrega electrònica nul·la.
• Alta capacitat de penetració

Període de semidesintegració

La vida mitjana (T ½) és la quantitat de temps necessària per a la disminució de la ½ del material radioactiu.

Efectes deterministes
Els efectes deterministes o directes són el resultat de la mort de cèl·lules. Si les dosis són elevarles, la perdua de cèl·lules pot arribar a impedir la funció del teixit afectat. La probabilitat que es produeixin aquests efectes és zero per a dosis petites, però augmenta progressivament fins a arribar a la unitat a partir d'una determinada dosi llindar. Per damunt de la dosi llindar, la gravetat augmenta en augmentar la dosi rebuda. (bibliotecnia.upc.es)

Efectes estocàstics
Els efectes estocàstics o aieatoris es produeixen quan les cèl·lules irradiades no arriben a morir pero queden alterarles, amb la qual cosa tenen una certa probabilitat, que augmenta amb la dosi rebuda, de desenvolupar un càncer. Per ais efectes estocastics no hi ha una dosi llindar; és a dir, qualsevol dosi. per petita que sigui, els pot produir i la seva gravetat és independent de la dosi. El seu període de latencia és relativament llarg. (bibliotecnia.upc.es)

Tipologia d'activitats que poden tenir fonts en les seves instal·lacions;

• Energètiques. Centrals nuclears.
• Industrials. Foneries de metalls, metal·lúrgica, papereres, gestors de residus, tèxtils, químiques, ...
• Mèdiques. Hospitals i laboratòris.
• Comercial. Venda d'equips per la prevenció d'incendis, equips per la construcció,..

La següent taula mostra el nombre d’instal·lacions radioactives que hi ha a Catalunya, per a cada categoria i sector d’activitat3:

Sector	1ª categoria	2ª categoria	3ª categoria	TOTAL
Industrial	1	102	30	133
Mèdic	0	58	11	69
Recerca	1	28	17	45
Comercial	0	17	4	21
TOTAL	2	204*	62	268*

(*) Hi ha dues instal·lacions de 2ª categoria classificades tant en el sector mèdic com en el comercial, una instal·lació de 2ª categoria classificada tant en el sector mèdic com en el de recerca i dues instal·lacions de 2ª categoria no classificades en cap sector.

Enllaços d'interès

• Preguntes i respostes sobre risc radiològic dels aliments (gencat.cat)
• Xarxa general de vigilància radiològica (pdf)
• RISCOS RADIOLÒGICS DE L’ÚS D’ELÈCTRODES DE TUNGSTÈ AMB TORI EN LA SOLDADURA PER ARC (pdf)
• Inforiesgos/riesgonuclear
• Claudi Mans, blog personal (wordpress)
• Pla especial per a emergències radiològiques de Catalunya (gencat.cat)
• Directiva del Consell 96/29/EURATOM de 13 de maig de 1996

Tweet